Internet en temps de guerra

Cap a l'octubre, vam anar al caixafórum a escoltar una conferéncia del senyor Ramón Lobo, periodista i corresponsal en molts països en guerra. El periodista, ens va parlar de Sérbia, on les diferéncies entre el Nord, més ric, i el Sud, més pobre, són molt reals i radicals.
El senyor Lobo ens va parlar de diferéncies, ja que al món per cada persona que passa gana, hi ha un obés; un nombre molt alt de nens, uns 22.000 morts, cada dia per la falta d'aigua potable o menjar; amb l'aigua que gastem en un vàter del primer món en un dia, es podria mantenir una família durant un dia sencer.
Va mencionar que la guerra pot tenir diferents definicions, i que a Sérbia, després de 20 anys de guerra, no se sap que és la pau. La guerra provoca moltes anomalies, però els nens són els mes afectats, noies violades i el tancament d'universitats fas que unes generacions no creixin amb uns valors mínims.
Va parlar de la democràcia com un sistema polític que ha de portar pau, no armes; també va descriure a la dictadura com la pérdua col·lectiva del sentiti de la honestetat. La corrupció, dany colateral de tots els sitemes polítics, és considerada pel periodista com una falta de llibertat.
El periodista va criticar Espanya per un motiu molt senzill, el nostre país va vendre bombes a Líbia, on hi va haver una revolució i aquestes bombes van ser ultilitzades en la guerra civil per matar a civils innocents. Parla del periodista com un mitjà per denunciar la realitat que es viu, i va descriure la premsa com a fundamental si no es vol viure en una dictadura, on la pérdua col·lectiva de la honestetat sigui total.
El corresponsal va descriure la forma de vida actual com una vida d'infeliçitat, que produeix un consum permanent i que al mateix temps necessita un esforç económic constant. Considera la vida com un campionat, on has de col·leccionar els trofeus fundamentals i guardar-los sempre amb tu.
També va parlar de la televisió, que actualment està arribant a tots els llocs del planeta i fa que la gent del tercer món vegi la riquesa de les ciutats i vulgui emigrar. Aquestes ciutats, no poden acollir tota la gent, i això produeix que la gent hagi de dormir al carrer. Això es coneix com un "efecte trucada" del nostre estil de vida.
Ramón Lobo va nombrar la teoria de la evolució de Darwin, per la qual l'espécie més forta i adaptada és la que resisteix al pas del temps, i la va relacionar amb estudiar: tu perquè estudies? La resposta es senzilla: perquè significa la possibilitat de ser lliure, de no dependre dels de més. Has de pensar que un s'ha guanyat la seva vida, una vida que no era seva, ho va resumir amb la frase: "Fixa't en el que tens i no en el que et falta".
Ell considera el periodista com un buscador de contextos, d'opinions de la gent, per aquest motiu no pot ser objectiu, ja que els contextos són molt variats i no hi ha una actitud apta per a tots a la vegada, el periodista que aconsegueix parlar subjectivament, és el que és mès honest.
Va parlar de la necessitat d'una societat sana, que ha de tirar endevant tots els problemes actuals i els ha de resoldre a base de la formació que es dóna a les universitats i escoles superiors de tot el món; el relat únic, que és considerat com la visió que tenen els habitants del primer món sobre la situació que passa en el tercer, que normalment no és molt acertada. Ell considera que el millor descobriment de l'home serà "l'altre", deixeume explicar, l'altre és el nom que va donar el periodista al grup d'extraterrestres que habiten, o no, en l'univers, aquest descobriment de l'altre pot comportar tres reaccions: guerra, amagar-se o la de dialogar.
Per acabar, el periodista va parlar de la seguretat que tenim en les nostres ciutats, que ens hem de conformar amb el que tenim i no amb el que volem, i que hem de donar diners, en un món en que la pobresa i la miséria, són els únics instruments que estan globalitzats.