Miguel Gil era un periodista, format com a advocat però que
exercia la professió de corresponsal de guerra en molts dels llocs més
perillosos de la terra, va estar en un munt de conflictes internacionals, molts
dels quals ell va ser el qui va fer que l'atenció de la premsa es centrés en
ells.
Miguel era un gran
periodista pel fet que la gent tenia ganes de cuidar-lo, ell s’hi acostava amb
un tracte familiar, cosa que feia que aconseguís que la gent li expliqués coses
de la vida quotidiana; de fet, ell es va fer periodista per a ser
l’advocat de la gent.
Entre els periodistes, es pensa que el
millor que et pot passar és que li caiguis bé a un veterà de la professió, i
això és el que li va passar a Miguel, Mike Sposito, un famós corresponsal, va
decidir d’ensenyar-li els secrets de la professió i fer Miguel molt més bon
periodista del que era.
Ell, quan informa sobre algun succés,
construeix històries: parla de amb la gent, contrasta opinions i també
parla amb els soldats; posseeix molts punts de vista per a cada reportatge.
Quan arriba allà, nota un sentiment molt fort, ja que no és el mateix veure-ho
per la tele que ser allà, sentir els crits de la gent, el pànic; Miguel coneix
els conflictes a fons.
El segon dels seus reportatges el
porta a África, on passa dos anys i aconsegueix la maduresa com a reportes de
guerra. La seva experiència més forta, passa quan un munt de gent estan
apilonats, i els soldats no els deixen avançar, es comencen a empentar tots, i
algun es queda a sota, aixafat. Miguel no pot aguantar aquesta injustícia, i
mentre amb una mà grava, amb l’altra ajuda a la gent que està aixafada a terra.
Uns anys després, el periodista diria que si això li passés un altre cop,
triaria només una de les dues coses: gravar o ajudar.
L'any 1998 és enviat a Kosovo durant
dos anys, allà ell veu l'amabilitat dels soldats quan, jugant-se la vida, una
unitat de l'exercit americà l'ajuda a gravar imatges de la guerra; és
allà quan, de sobte, un franctirador els intenta assassinar.
Un dels moments més durs per ell és quan,a l'estació d'una
ciutat arrasada, no pot agafar la càmera perquè no vol gravar com la seva
amiga periodista se'n va amb el tren; però un fotògraf Serbi el
convenç perquè gravi, i allà aconsegueix les imatges més dures que ell
considera que va gravar en tota la seva vida.
A finals del 1999, Miguel es troba a Txetxènia, on tot està nevat
i no poden fer foc perquè els detectarien, però al mateix temps no poden tornar
enrere per la quantitat de neu acumulada, és en aquests moment que Miguel
parla de portar una vida més al límit: "l'adrenalina del bang-bang",
com diu ell. La situació és crítica, ja que no pot enviar imatges
per satèl·lit.
El maig del 2000 és enviat a Sierra Leone, allà, un company es
troba amb Miguel i estan parlant una llarga estona, el periodista troba Miguel
molt canviat, per la mort d'un company l'any anterior; Miguel, en aquella
conversació, preveu la seva mort al país, ja que té una sensació estranya.
Sierra Leone era i és un país molt devastat per les guerres
civils, i Miguel en va patir les conseqüències, i en una emboscada que li
van parar en un revolt, va ser assassinat el 24 de maig de l'any 2000, un gran
referent entre els periodistes de guerra.
Gràcies a l'acció de la família d'en Miguel es va crear la Fundación
Miguel Gil, que vetlla pels drets i els perills de la professió de
corresponsal de guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada