diumenge, 6 de maig del 2012

Victor Jara

El passat divendres dia 4 de maig, varem tenir el privilegi de tenir amb nosaltres a un grup chilé que representaven cançons en honor del revolucionari cantant Victor Jara.

Victor Jara va néixer el 1932 en l'octava región al con sur (Chile)
Fill d'uns pares pagesos i humils. Gràcies al seu pare que tocava la guitarra i cantava , Victor va començar a tenir un cert interés per la música.
Als 15 anys després de la mort de la seva mare, Jara va entrar al seminari dins del qual s'hi va estar 2-3 anys amb l'objectiu de refer-se i refugiar-se del patiment que li havia causat la mort de la seva esstimada mare.
és en el seminari a on acaba de trobar la seva vocació artística, canta els cants gregorians, un gran prinvilegi.
Quant va sortir del seminari va anar a l'universitat de Chile a realitzar la carrera de teatre. Primer comença siguent un simple actor i més tard acabarà siguent assistent d'algunes obres a les quals sel's hi otorgarà més d'un premi.
Va ser a la Unió soviètica a on va fer el seu primer concert com a guitarrista i cantant, aquest fet va ser el que li va donar motivació per seguir cantant i composant.

Victor Jara, per la gent Chilena és el "Lluis Llach" peró de Chile, ja que també era un cantant revolucionari i composava sobre el que passava al país de manera "amagada".

Jara marca un nou estil anomenat Flor clor i es posa a treballar a l'universitat de chile com a professor d'art.

11 de setembre del 1973, succeeix un fet que trasbalssa la carrera i la vida de
 Jara. Esquerres i dretes no s'apoien entre elles  i va donar lloc a molta pressió per part dels governadors del pais i es comença un bombardeix a la casa de la moneda ( casa del president).
Quan va començar aquest bombardeix Jara estava donant classes d'art a la univesitat.
A tota la gent de l'universitat més a altres 5.000 persones se les van endur a un estadi com a presoners a on va ser allà que el van torturar per cantar en contra del poder polític.

Va ser una gran pèrdua i a la ciutat de Chile van venir 17 anys sense cap succés ni cap desembolupament cultural, Va ser una dictadura molt dura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada